DRYAS
Medi Ambient, hidrogeologia
i Riscos Naturals

 

 

DRYAS Medi Ambient
DRYAS Riscos
DRYAS Hidrogeologia
DRYAS Serveis Científico-Tècnics

 
 

DRYAS RISCOS GEOMORFOLÒGICS

ESTUDI DELS RISCOS GEOLÒGICS

CONVIURE AMB ELS RISCOS EN LES ZONES DE MUNTANYA

Despreniment en la Ctra. La Pobla de Segur

Les zones d'alta muntanya es caracteritzen geomorfològicament per l'existència d'un relleu accentuat i rejovenit per l'acció de les glaceres quaternàries. El Pirineu està format per vessants acusats i valls encaixades amb uns cursos fluvials de gran pendent i intensa capacitat erosiva; tectònicament es localitza en la zona de xoc entre la placa Ibèrica i l'Euroasiàtica; el clima és molt contrastat i sever.

Despreniment Edifici El Bon Repòs (Gen 97)

El relleu característic d'indrets muntanyosos afavoreix l'existència d'inestabilitats de vessant (lliscaments, caiguda de blocs rocosos...), avingudes i allaus. Aquest fet pot tenir una sèrie de repercussions no només geològiques, sinó que també econòmiques i humanes considerables.


Conseqüències de l'allau de Les Fonts (97)

És molt important per la població que habita un territori conèixer i recordar quines són les principals problemàtiques que ha patit, pateix o pot patir la zona, per poder actuar i gestionar el sòl i evitar i minimitzar desgràcies personals i pèrdues econòmiques.




                                                     Vídeo debris-flow


LA LEGISLACIÓ ANDORRANA DAVANT ELS RISCOS GEOLÒGICS

La protecció i millora dels interessos particulars, públics i del medi ambient quan es realitzen determinats actes d'ús del sòl, com actuacions de construcció, edificació, urbanització, parcel.lació i actes que comportin, en general, moviments de terres està subjecte al Decret per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny (BOPA 71, any 13, amb data document 25/07/2001, i BOPA 72, any 13, amb data document 08/01/2001). En el capítol 1.2.5 de l'article 7 d'aquest decret es fa referència a l'anàlisi que han de tenir els riscos geològics als quals pot estar exposada una parcel·la. Així mateix es determinen els punts a tractar per un estudi específic quan un terreny està afectat de forma significativa per algun risc (caigudes de blocs, corrents d'arrossegalls, grans moviments, moviments superficials) d'acord amb l'índex establert en l'annex 6.


Per conèixer la situació d'una parcel·la davant els riscos naturals el MI Govern d'Andorra disposa de l'Estudi de zonificació del terreny segons la seva problemàtica geològica-geotècnica. Aquest estudi disposa d'una cartografia de zonificació geològica sotmesa a informació pública (BOPA 105, any 13, amb data document 12/05/2001). Segons aquest decret està prohibida cautelarment l'edificació en les zones cartografiades com de perillositat alta (color vermell), excepte pel que fa a les construccions destinades a magatzems o altres on no hi hagi activitat laboral o bordes no destinades a ús d'habitatge. A més a més, decreta que les zones representades com de perillositat alta (vermell) i mitjana (taronja) estan subjectes a l'article 7 del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat natural del terreny (BOPA 71, any 13, amb data document 25/07/2001).


Davant el risc d'inundacions, l'amplada dels rius encara actualment està regulada pel Decret del 18 de març de 1940. Aquest text antic imposa unes amplades per al Valira que no estan calculades a partir d'estudis hidrològics i es basa en un edicte més antic (2 de novembre de 1939), el qual es basava al seu torn en l'esperit d'algunes sentències del MI Consell General en ocasió de les avingudes d'aigües en els temps antics i de l'experiència de la gent del país. Ambtot, actualment està pendent d'aprovació el nou Estudi del risc d'inundació a la xarxa fluvial d'Andorra. Anàlisi i proposta de mesures preventives que permetrà aprofundir en el paper dels rius com a elements de risc geològic dins del Principat.

Al Principat també està regulada l'ocupació, utilització i construcció dels terrenys afectats per allaus (BOPA 12, de data document 20/06/1989, i BOPA 10, any 13, de data document 24/01/2001). Així d'entrada les zones d'allau determinades per enquestes a testimonis no són considerades com a sòl urbanitzable.

QUÈ OFEREIX DRYAS

Davant la necessitat de conèixer i minimitzar els riscos que poden afectar el nostre territori Dryas ofereix al mercat estudis específics (annexos temàtics) adequats a les exigències legals existents al Principat

Caiguda de blocs mitjançant modelització numèrica en 2D i 3D, amb obtenció de les energies d'impacte, les alçades de rebot. Avaluació de viabilitat de protecció per tal de minimitzar el risc i avantprojecte de defenses.


Estabilitat de vessants davant corrents d'arrossegalls, grans moviments i moviments superficials.

 

Estabilitat de vessants davant grans moviments i moviments superficials.

 

 

 

Avinguda , inundabilitat i torrencialitat amb càlcul de períodes de retorn.

 

Risc d'allau de neu, amb avaluació d'energia d'impacte.

 

 

Avaluació de perillositat natural i residual i confecció de cartografies geomorfològiques i de zonació de risc.

 

 

Cartografies geomorfològiques, assessorament científico-tècnic, datacions (C14, termoluminiscència, liquenometria, etc.), estudis i avaluació de conservació de monuments històrics, etc.

 

 
 
 
Medi Ambient - Riscos - Hidrogeologia - Serveis Científico-Tècnics