Per a l'estudi del subsòl es pot recórrer a mètodes de prospecció directes i/o indirectes. Els mètodes directes (sondatges mecànics, cates mecàniques, etc...) poden donar una informació de resolució però puntual, mentre que els mètodes indirectes (sondatges elèctrics verticals, sísmica de refracció, calicates elèctriques, etc..) poden donar una informació més extensa però amb menys resolució. Sovint la combinació dels mètodes directes i els indirectes donen un bon resultat, des del punt de vista qualitat/preu/temps.

Es porta des del 1994 desenvolupant la combinació dels mètodes directes i indirectes amb GEOTERNA Geòlegs Consultors i la Facultat de Geologia de la UB. Al present gràfic es pot veure quina ha estat la desviació que s'ha pogut constatar a les obres, entre els models geològics interpretats i els trobats un cop fets els desmunts. Aquestes desviacions donen les suficients dades com per estimar que el grau d'encert tendeix a situar-se per sobre del 97% del volum de les prospeccions efectuades per any de prospecció.

De les vint-i-nou desviacions detectades en el decurs de 9 anys de prospecció, 17 foren en determinar el contacte entre el substrat rocós i la formació superficial (58% dels casos).

EFICIÈNCIA DE LA PROSPECCIÓ DEL SUBSÒL 

Donat que cada any s'ha efectuat una combinació de mètodes diferent, es pot veure quina és la combinació de mètodes més adient per aconseguir una màxima eficàcia.

Mètodes directes

SMD: Sondatges mecànics destructius

PS: Pseudoseccions elèctriques

SEV: Sondatge elèctric vertical

Mètodes indirectes:

SR: Sísmica de refracció

SDM+T: Sondatge amb testimoniatge manual

SMT: Sondatges amb mostreig de terreny

DPSH: Penetròmetre dinàmic contínu

Durant el 1995 es van efectuar nombrosos sondatges mecànics destructius amb testimoniatge manual (SMD+T) per part d'un geoleg pròpi. No obstant el nombre absolut de prospeccions efectuades és baix (3 unitats) com per tenir-ho molt en compte tot i què l'efectivitat estava en un 97,1%.

 Al 1996 es va efectuar la combinació dels SMD+T i els SEV's, fet que s'ha demostrat com molt efectiu (96,9 %).

 Durant el 1997 els SMD+T comencen a no ser competitius en preu, per la qual cosa s'opta per efectuar SEV o SR, però sense combinar els dos mètodes, mentre que al 1998 si que s'efectuen SEV's i SR de forma conjunta. Aquest fet va fer que l'efectivitat milloresi al 97,6%.

 En el decurs del 1999 es substitueix la sísmica de reflexió (SR) per les pseudoseccions elèctriques (PS). Amb aquesta metodologia es va observar un decrement de l'efectivitat a un 96,9 %, en basar la interpretació dels contactes Terres/Roca en un únic paràmetre físic, la resistivitat.

 En un intent de millorar l'efectivitat de les prospeccions, en el 2000 es va optar per incloure novament els sondatges mecànics destructius en les prospeccions. Aquests sondatges fòren testificats directament per les companyies subcontractades i van mostrar un alt percentatge d'error en la caracterització de la formació superficial, fet que va fer baixar molt el nivell d'efectivitat al seu nivell més baix (un 92,6 %).

 Vista la baixa efectivitat que originaren els SMD, es va optar per demanar testimonis del terreny perforat (SMT) i comprovar els resultats mitjançant un control penetromètric (DPSH). Per a la correlació dels materials es va optar per utilitzar els SEV's per separat i la combinació dels SEV's i la SR per a la detecció de nivells molt consolidats, o bé per a la detecció del substrat en indrets de poca accessibilitat. El control de la subcontractació ha fet tornar a augmentar la efectivitat a 96,6 %.

Així doncs per a la determinació del contacte entre la formació superficial i el substrat rocós els mètodes més efectius són els sondatges mecànics destructius testificats o bé la combinació dels SEV's amb la SR.

 No obstant per a la detecció dels contactes entre diferents nivells en la formació superficial la combinació dels DPSH amb el SEV's donen uns resultats òptims per profunditats d'investigació no superiors als 6-8 metres. Per profunditats superiors cal recolçar la prospecció del subsòl basada en SEV's amb SR o bé amb SMD+T/SMT, mètodes en els quals s'han basat pràcticament els anys 2002 i 2003, assolint efectivitats del 99 %.

 A continuació s'exposa la combinació de mètodes més adients per diferents objectius i condicionants:

El codi de la prospecció és bàsicament de 5 dígits, on el primer correspon a la tipologia de terreny a prospectar (R = roca, T = Terres) i les seves combinacions. El segon dígit correspon a l'accessibilitat del terreny (a = accessible, b = baixa accessibilitat). El tercer correspon bàsicament si la caracterització ha de ser molt superficial o no (s = superficial i p = profunditat) o bé la combinació dels dos casos (s/p). El quart correspon a com de profunda ha de ser la investigació (número). El cinquè respon a la particularitat del terreny (Blocs = B, Consolidat = C o cap d'ells = N). Finalment en funció de la presència d'aigua es pot afegir als 5 dígits el mnemònic +I/B si hi ha incidència del nivell freàtic en terres o bé +I si hi ha una important incidència amb el nivell piezomètric en roca.

GARANTIES

 En el decurs d'aquests 9 anys de prospecció, s'ha pogut determinar com varia la freqüència de la identificació dels casos de desviació. La tendència és el d'una funció exponencial que tendeix a zero casos per un temps infinit, no obstant es pot considerar que la constatació de les desviacions deixen de ser significatives a partir del cinquè any d'haver efectuat la prospecció.

El valor del greuge més freqüent produït per les desviacions en el decurs dels nou anys d'activitat es situa al voltant dels 40.000 €, essent el valor màxim assolit sis cops superior a la mitja mentre el valor mínim ha estat de 1.000 €. Amb aquestes dades els riscos econòmics assumits per IGEOTEST SL estan totalment coberts.

Documentació prèvia que cal disposar per efectuar una prospecció del subsòl:

- Vila i Parròquia on cal estudiar el terreny.
- Topografia del terreny objecte d'estudi, preferentment en suport digital, amb coordenades Lambert III.
- Planta amb la implantació de la infrastructura en la topografia, preferentment en suport digital.
- Perfils tipus de la infrastructura a bastir, transversals i longitudinals si es disposen, és important conèixer quines són les dimensions del desmunt. Preferentment en suport digital.

Que es necessita saber per fer una prospecció del subsòl:

- Problemàtica a estudiar:

+ Identificació del contacte terres/roca, per cubicar, per fonamentar.
+ Identificació del nivell freàtic, per explotació.
+ Identificació de la compacitat del subsòl, ripabilitat, per fonamentar.
+ Identificació de cavitats.
+ Identificació de les propietats hidrològiques del subsòl, pel rebaix de l'aigua.
+ Fondària de la prospecció i la resolució.

- Vila i Parròquia on cal estudiar el terreny.

+ Cal saber si la parcel·la està limitada per edificacions o infrastructures.

- Topografia del terreny objecte d'estudi, preferentment en suport digital.

- Perfils tipus de la infrastructura a bastir, transversals i longitudinals si es disposen.

Reglaments que regeixen l'estudi geològic i geotècnic

25 de juliol del 2001, reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny (BOPA 71, any 13 de data 1 d'agost del 2001).

Contacteu-nos: geo3@andorra.ad