El Reglament de sòls contaminats, publicat al BOPA el dia 24/02/2010, desenvolupa els articles 45 i 46 de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, i regula els procediments administratius per a la declaració d’un sòl contaminat i per a la declaració d’un sòl que ha deixat de ser contaminat.
L’article 45 de la nomenada Llei estableix que un sòl és declarat contaminat si reuneix les condicions següents, “contenir contaminants en concentracions superiors a les que li són pròpies, que afecten les seves funcions i representen un risc per a les persones i/o el medi ambient”.
Així, un sòl que contingui contaminants en concentracions superiors als nivells guia d’alerta establerts en aquest Reglament, és declarat sòl contaminat únicament si aquests contaminants representen un risc inacceptable per a les persones i/o el medi ambient.
El procediment de declaració de sòl contaminat s’articula en dues fases.
– La primera fase permet valorar si la concentració al sòl de compostos d’origen antropogènic és superior als nivells guia d’alerta establerts. En aquest cas, el sòl és potencialment contaminat.
– La segona fase s’inicia únicament quan el sòl és potencialment contaminat i consisteix en l’estudi de l’avaluació de risc per a les persones i/o el medi ambient. Si els estudis d’avaluació de risc indiquen l’existència d’un risc inacceptable per la població i/o el medi ambient, el ministeri responsable del medi ambient declara el sòl com a sòl contaminat, d’acord amb l’article 45 de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus.
Font: BOPA
Dryas, per a la realització d’estudis de contaminació dels sòls, disposa d’un susceptibilímetre Gf Instruments SM-20, aquest tipus d’aparells poden ser utilitzats per a la realització d’estudis de contaminació dels sòls realitzant mesures de susceptibilitat, analitzen les propietats magnètiques amb la finalitat de detectar el grau de contaminació, tal com es descriu en aquest article de la Universitat de Tübingen.
El SM-20 està dissenyat especialment per als geòlegs de camp i assaigs de laboratori ràpids per a l’anàlisi i classificació dels tipus de roques o mostres de testimonis de perforació. Aquestes mesures permeten la diferenciació bàsica de les roques (paràmetres diamagnètics, paramagnètics i ferromagnètics) i la quantificació precisa de la seva susceptibilitat.
Segons diversos estudis, la mesura de la susceptibilitat magnètica es correlaciona positivament amb nivells d’elements metàl·lics, es considera un bon indicador de fenòmens de contaminació passats i presents.
La susceptibilitat magnètica mesura la magnetizabilitat d’un material. En l’ambient natural la magnetizabilitat es refereix als minerals que es troben en sòls, roques, pols i sediments, particularment minerals portadors de ferro i són fàcilment identificables amb un magnetòmetre de protons, com el que Igeotest disposa. Així, les mesures poden donar una informació similar a la produïda per altres tècniques mineralògiques, com la difracció per rajos X o l’anàlisi de minerals pesats, però sovint amb una major eficiència espaial. En resum, les mesures permeten:
– Identificar els minerals d’una mostra.
– Calcular la seva concentració o volum total.
– Classificar diferents tipus de materials.
– Identificar els processos de formació o transport.
– Crear “empremtes dactilars ambientals” per comparar i contrastar materials.
Una aproximació mineralògica magnètica és aplicable pràcticament a tota classe d’investigació ambiental. Les mesures poden ser utilitzades en la diagnosi de processos específics, com contaminació atmosfèrica, en peat bogs (torberes), etc. Aquests tipus de diagnosis ambientals s’estan tornant cada vegada més importants en àrees particulars d’estudi, com en reconstrucció climàtica, arqueologia i edafologia. La susceptibilitat magnètica és una medició convenient per les següents raons:
– Poden ser fetes en pràcticament tots les materials.
– Les mesures són segures, ràpides i no destructives.
– Es poden fer tant en laboratori com al mateix camp.
– Complementen molts altres tipologies d’anàlisi ambientals.
El reconeixement de la contaminació mitjançant aquest mètode, pot ser realitzat al mateix camp, per exemple mesurant parets contaminades en ciutats, superfícies de sòl a prop de carreteres i sediments urbans tals com pols de zones d’esbarjo. D’aquesta manera els nivells de contaminació poden ser cartografiats i estudiats abans de fer anàlisis químics més costosos.
Susceptibilímetre SM-20 al camp
EXEMPLE
Mesures preses en un camp al costat d’una carretera